Eines gratuïtes per a fotosTapa o pixela part d’una foto
És segur pixelar per ocultar text?
No. La pixelació i el difuminat no són segurs per al text, els números ni les matrícules. Tots dos calculen els píxels nous a partir dels anteriors, de manera que el resultat encara depèn del que hi havia escrit, i un programa pot reconstruir-ho. Una cobertura opaca substitueix els píxels i no deixa res a partir del qual reconstruir el text.
De Paul Bădărău, creador de Milkglass. Escrit el 7 d’octubre del 2026.
Què fa la pixelació
La pixelació, també anomenada mosaic, posa una quadrícula sobre una zona. Cada quadrat rep un sol color: la mitjana de tots els píxels que hi havia. Una línia de text es converteix en una fila de quadrats grisos, uns més clars i d’altres més foscos.
A simple vista, el text ha desaparegut. En els valors numèrics, en queda una part. Un quadrat que cobria el traç gruixut d’una lletra és més fosc que un que cobria un espai buit. La disposició dels quadrats clars i foscos és una empremta aproximada del text.
Com se’n recupera el text
Ningú no «dona nitidesa» als quadrats fins que tornen a ser lletres. El mètode consisteix a provar i comparar:
- L’atacant esbrina el tipus i la mida de la lletra. En una captura de pantalla és fàcil, perquè el text que envolta la part oculta fa servir els mateixos.
- Un programa escriu un caràcter candidat, el pixela amb la mateixa quadrícula i compara els quadrats amb els de la teva imatge.
- Es queda amb el que més s’hi assembla i passa al caràcter següent.
Això funciona perquè la pixelació és aritmètica pura: el mateix text sempre dona els mateixos quadrats, i canviar una lletra només canvia els quadrats del voltant. Dan Petro, de Bishop Fox, que en va publicar una eina el 2022, descriu precisament aquesta propietat i conclou: «Quan necessitis ocultar text, fes servir barres negres que cobreixin tot el text. No facis servir mai res més.» (Bishop Fox, sobre Unredacter).
Què va trobar la recerca
L’advertiment és anterior a aquesta eina. El 2016, Steven Hill, Zhimin Zhou, Lawrence Saul i Hovav Shacham van estudiar les dues maneres més habituals d’ocultar text en captures: el mosaic i el difuminat. Van fer servir models estadístics com els del reconeixement de veu i van recuperar «fragments de text ocult tant curts com de longitud indefinida». Van concloure que el mosaic i el difuminat «no són mètodes viables per ocultar text» (Proceedings on Privacy Enhancing Technologies, 2016, número 4).
És millor difuminar?
No. El difuminat substitueix cada píxel per una barreja ponderada dels veïns. També és aritmètica, i l’estudi del 2016 l’analitza juntament amb el mosaic. Un difuminat intens sobre text gros oculta més que un de suau, i no pots jutjar a simple vista quan n’hi ha prou. Aquest és el problema de tots dos mètodes: semblen segurs molt abans de ser-ho.
Què és segur: una cobertura opaca
Una cobertura opaca dona el mateix color a tots els píxels del requadre, sigui quin sigui el contingut anterior. Dos noms diferents sota dos requadres de la mateixa mida donen exactament els mateixos píxels. Com que no queda res del text a la imatge, un programa no té amb què comparar les seves proves.
La cobertura opaca funciona amb tres condicions:
- És del tot opaca. Un retolador translúcid enfosqueix el text i el conserva.
- Forma part dels píxels. El fitxer que envies és una sola imatge plana, sense cap capa sota el requadre.
- És prou gran. Cobreix tot el text amb un marge i n’oculta la llargada quan aquesta pot ser una pista.
L’eina per tapar fotos d’aquest lloc funciona així. Cobertura opaca és l’opció predeterminada. Pinta cada requadre de negre en una imatge nova i desa aquesta imatge en un fitxer nou.
Per a què va bé pixelar
La pixelació va bé per a una altra feina: fer menys visible una part de la imatge quan ningú no té motius per intentar recuperar-la.
- Va bé
- Un vianant en una foto de vacances. Un fons desendreçat. Una pantalla o un cartell darrere teu. Un logotip. Qualsevol cas en què vulguis una imatge agradable i la part oculta no tingui valor per als altres.
- Fes servir una cobertura opaca
- Noms, adreces, números de telèfon i de compte, contrasenyes i codis, matrícules, codis de barres i QR, signatures i la cara d’una persona que ha de mantenir l’anonimat.
Com a regla pràctica: si la part oculta està feta de caràcters, o algú podria tenir prou interès per intentar recuperar-la, tapa-la.
Com de grossos són els quadrats d’aquesta eina?
L’eina té una opció per pixelar els casos que hem indicat com a adequats. Els quadrats són grossos expressament: com a màxim quatre al llarg del costat curt del requadre, i cap de menys de 16 píxels de la foto. Un requadre al voltant d’una línia de text té com a màxim quatre files de quadrats grossos. L’eina continua indicant la cobertura opaca com l’opció segura per al text, i jo també.
Si ja has publicat una captura pixelada
Tracta el text ocult com si el conegués qualsevol persona amb prou interès. Substitueix la imatge per una de tapada allà on puguis i canvia el que es pugui canviar: una contrasenya, un codi, un enllaç que dona accés. Per a la propera, tapa la captura amb un requadre opac.
Tapa el text amb un requadre opac que substitueixi els píxels. L’eina funciona al navegador i la foto es queda al teu dispositiu.